La vida està plena de canvis. Hi ha persones a qui els agrada la varietat i el fluir continu de les situacions i fets. El no saber què passarà demà i viure sobre la marxa, vivint en el moment present, és per molts qualitat de vida, i el poder ser adaptables i flexibles, una habilitat valorada. No sempre és una característica positiva, portada a l’extrem pot arribar a generar situacions de descontrol i de falta d’arrelament, que també poden generar insatisfacció.
En l’altre extrem, tenim persones que són més rígides i estrictes en les seves activitats i maneres de fer. Els agrada la rutina i la seguretat de la repetició. En alguns casos, poden arribar fins i tot a evitar qualsevol mena de canvi, que passa a ser una font d’estrès i de neguit, que pot ser desproporcionada amb el canvi real que representa. La falta de creença en la capacitat pròpia, la manca d’habilitat durant l’aprenentatge i la por a equivocar-se fan que la rutina esdevingui una gran eina. La possibilitat de canvi genera una por a “caure” en l’error i esdevé una creença incapacitant que, com a tal, ve acompanyada d’una falta de consciència de l’origen d’aquesta por.
Les persones amb discapacitat, per norma general, solen entrar dins d’aquest grup, i tenen dificultats a l’hora d’afrontar els canvis i les situacions inesperades. Els canvis més quotidians com un canvi d’horari o de persona de referència a la feina, els causen una forta inquietud i neguit, un canvi d’última hora en una cita, pot provocar un gran malestar i, a vegades, sortir de la compra d’aliments que es fa cada setmana genera sensació de descontrol.
Podem ajudar essent un pilar estable al voltant del qual es pot moure la persona que pateix aquest neguit. Donant un recolzament on pot acudir en cas que aparegui la sensació de descontrol, i també mostrant amb l’exemple, i l’entrenament, que modificant certs elements quotidians, no passa cap desgràcia.
Destacar que dintre d’aquests paràmetres, un canvi vital realment important, com la mort d’un familiar o un canvi de vivenda, genera tal ansietat i vertigen que esdevé molt difícil de sostenir i encara menys de gestionar com cal. Caldrà tractar amb molta cura a la persona que ho està patint i validar molt el seu malestar, encara que ens pogués semblar exagerat segons el nostre punt de vista. Cal que ho afrontin amb el màxim temps possible i deixar tot l’espai necessari per a que pugui seguir el seu ritme.
Cal ser molt conscients de com vivim nosaltres els canvis i no barrejar-ho amb com poden viure-ho els altres. Cadascun de nosaltres té la seva pròpia manera, i no n’hi ha una de correcta. El canvi pot ser positiu i enriquidor, però no cal que sigui a costa del benestar emocional de les persones. La clau radica en trobar l’equilibri.
