Des de la primera infància, les experiències que anem tenint a la vida i les relacions que establim amb les persones del nostre voltant, ens ajuden a definir el concepte que tenim de nosaltres mateixos. Mitjançant els valors i les creences del nostre grup de pertinença i a través de comparar-nos amb els altres, arribem a fer-nos una imatge de com som i de les nostres virtuts i defectes.. En realitat, el que ens fem és una imatge de com “creiem que som”. Això és l’autoconcepte.
L’autoconcepte influeix sobre l’autoestima. Tot i que no són el mateix, la capacitat que tenim per estimar-nos a nosaltres mateixos sol estar molt relacionada amb les autocrítiques i la capacitat de consecució dels objectius que ens plantegem. Quan l’autoestima queda minvada, és difícil que la persona tingui seguretat en si mateixa, se senti incapaç d’afrontar els reptes que li depara la vida i cregui que els altres sempre ho faran millor.
Dit això, cal que ens posem en la situació que viuen moltes persones amb discapacitat intel•lectual avui en dia, en una societat que té com a valors fonamentals l’èxit personal i professional, així com el destacar per sobre dels altres. Aquestes persones tenen bastantes possibilitats de sentir-se infravalorades al llarg de la seva vida, veuen que certes coses els hi costen més que a la resta, poden sentir que no compleixen amb les expectatives i, en alguns casos, crítiques constants sobre la seva manera de fer o la seva eficiència. Això fa que es puguin sentir insegurs i no tinguin una base sòlida de confiança en poder aconseguir els seus objectius, amb la consegüent necessitat d’aprovació per qualsevol cosa que facin.
Per a ajudar-los a apoderar-se de si mateixos i tenir seguretat, és molt important que rebin lloances i elogis per les coses que fan bé. Sempre és més fàcil fixar-se en el que cal millorar i allò bo sol quedar obviat com a “el que ha de fer”, quan a tots ens agrada i ens ajuda que algú ens remarqui que ho estem fent bé. També cal que evitem crítiques innecessàries i poc constructives, reforçar molt les conductes adequades i evitar els càstigs en l’educació en la mesura del possible. És important que per part dels pares i familiars, puguin rebre aprovació i respecte, ja que frustracions i traves ja les trobaran a la vida quotidiana.
Així doncs, hem de tenir en compte que el recolzament que puguem donar-li a algú servirà per a que millori el seu autoconcepte, cosa que farà créixer la seva autoestima i farà que se senti més segur de si mateix i de les seves possibilitats d’èxit en les activitats que emprengui.